Aaron Beck: el psiquiatre que va iniciar la TCC

Qui era Aaron Beck?

Aaron Temkin Beck va ser un psiquiatre nord-americà. Va entrar al Departament de Psiquiatria de la Universitat de Pennsilvània el 1954 i hi va estar vinculat la resta de la seva carrera. El 1994 va fundar el Beck Institute amb la seva filla, la psicòloga Judith Beck, per formar professionals clínics en l'enfocament que havia desenvolupat. Va morir a casa seva, a Filadèlfia, el dia 1 de novembre de 2021, als 100 anys.

Beck es va formar en psicoanàlisi, l'enfocament dominant en la psiquiatria de l'època. La seva pròpia recerca el va portar a allunyar-se'n.

Què va observar?

A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, Beck estudiava l'ànim baix. Escoltant les persones que atenia, sentia sempre el mateix tipus de pensament: ràpid, no buscat i dur. «Sempre ho faig malament.» «Ningú no em vol allà.» «Això no canviarà mai.» Sovint la gent no era del tot conscient d'aquests pensaments fins que algú li'n preguntava, però semblava que marcaven com se sentia.

Beck els va anomenar pensaments automàtics. El 1963 va publicar un article sobre el pensament i la depressió en què els descrivia, juntament amb els patrons d'error que hi apareixien.

Va agrupar el contingut d'aquests pensaments en tres àmbits, que va anomenar la tríada cognitiva:

• un mateix: «No serveixo per a res»
• el món i les altres persones: «A ningú li importa»
• el futur: «Sempre serà així»

Com va acabar sent la TCC?

El pas de Beck va ser veure un pensament com una hipòtesi per comprovar, no com un fet. Juntament amb la persona, examinava les proves a favor i en contra d'un pensament i buscava una manera més justa de veure les coses. També animava a fer petits experiments a la vida diària, per descobrir què passava de debò.

Combinat amb mètodes conductuals, com planificar activitats o afrontar les pors de mica en mica, el seu enfocament es va conèixer com a teràpia cognitivoconductual (TCC). El llibre que va escriure amb uns quants col·legues el 1979 exposava el mètode pas a pas i va marcar la manera d'ensenyar la TCC des d'aleshores.

Quina és la idea, en paraules senzilles?

Unes quantes idees de l'obra de Beck són presents en gairebé tots els exercicis de TCC:

• Les emocions segueixen els pensaments sobre el que passa, no només el que passa. Dues persones poden viure el mateix rebuig i sentir-se molt diferent, segons què signifiqui per a cadascuna.
• Els pensaments es poden posar a prova. La pregunta no és «És un pensament positiu?», sinó «Què diuen els fets?».
• Els errors de pensament es repeteixen. Beck va descriure patrons com treure una gran conclusió d'un sol fet (sobregeneralització), veure només la part dolenta (filtre mental) o preveure el pitjor (endevinar el futur). Autors posteriors, entre ells el seu alumne David Burns, van fer llistes d'aquests patrons, que avui molta gent coneix com a trampes mentals.
• Les accions petites també canvien l'ànim. Fer alguna cosa, encara que no en tinguis ganes, dona informació nova als teus pensaments.

Què hi va aportar la seva recerca?

Beck era tant investigador com clínic, i volia que les seves idees es posessin a prova. El 1961, amb altres col·legues, va publicar un qüestionari per mesurar fins a quin punt una persona tenia l'ànim baix, l'Inventari de Depressió de Beck, que es va convertir en una de les mesures més utilitzades del seu tipus. Als anys setanta, el seu grup va fer alguns dels primers assajos controlats de l'enfocament cognitiu, i durant les dècades següents equips de recerca de tot el món van estudiar la TCC aplicada a l'ansietat, el pànic, la preocupació i altres problemes. Aquest hàbit de posar a prova, de mesurar abans i després, és part del motiu pel qual avui la TCC està tan estudiada.

Un exemple breu

Imagina que algú envia un missatge a la seva amiga Marta i no rep resposta en tot el vespre. El pensament automàtic podria ser: «Està enfadada amb mi. Sempre ho espatllo tot amb les amistats.» En els termes de Beck, aquest sol pensament toca les tres parts de la tríada: una visió d'un mateix («ho espatllo»), dels altres («està enfadada») i del futur («sempre»).

Comprovar-lo voldria dir preguntar-se: quines proves hi ha que estigui enfadada? Ja havia estat callada altres vegades per altres motius? Què pensaria si una amistat m'expliqués això? Un pensament més just podria ser: «No sé per què no m'ha contestat. Al vespre sovint va molt enfeinada, i l'última conversa va ser bona.» Els fets no han canviat, però l'emoció sol canviar.

Què no és la TCC?

Hi ha uns quants malentesos que surten sovint:

• No és pensament positiu. L'objectiu és un pensament encertat, que de vegades continua sent trist.
• No diu que els teus problemes siguin imaginaris. Els problemes reals necessiten solucions reals; la TCC també fa servir la resolució pràctica de problemes.
• No se centra només en el passat. L'enfocament de Beck mira sobretot què manté un problema ara, i fa servir la pràctica entre sessions.

On es pot veure avui la seva obra?

El registre de pensaments n'és l'exemple més clar: escrius la situació, el pensament automàtic i fins a quin punt t'ho creus, mires les proves i escrius un pensament més equilibrat. El registre ABC divideix aquesta mateixa cadena en els primers passos, i les preguntes socràtiques són les preguntes que el mètode de Beck fa a un pensament.

La TCC és un dels enfocaments més estudiats per a l'ansietat i l'ànim baix, i l'NHS (el servei de salut britànic) la inclou entre les teràpies psicològiques que poden ajudar en tots dos casos. Aquesta evidència es refereix a la TCC aplicada i estudiada en assajos. ThinkGO fa servir tècniques descrites per primera vegada per Beck i els seus col·legues com a exercicis d'autoajuda; no és una teràpia i no substitueix un terapeuta, un metge ni un diagnòstic.