David Burns: el psiquiatre que va posar nom als errors de pensament

Qui és David Burns?

David D. Burns és un psiquiatre nord-americà nascut el 1942. Va estudiar medicina a Stanford i es va formar en psiquiatria a la Universitat de Pennsilvània, on va ser un dels primers alumnes d'Aaron Beck. Més endavant va fer classes a la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, on és professor adjunt emèrit.

És conegut sobretot per escriure sobre la TCC per al públic general. El seu primer llibre per a un públic ampli, Feeling Good, va sortir el 1980. El van seguir The Feeling Good Handbook, el 1989, i When Panic Attacks, sobre l'ansietat, el 2006.

Quins són els seus deu errors de pensament?

Beck havia descrit els errors que apareixen en els pensaments automàtics. Burns els va convertir en una llista breu amb noms quotidians, perquè qualsevol lector pogués mirar un pensament i dir a quin patró corresponia. Amb paraules nostres, la seva llista inclou patrons com:

• veure les coses en blanc i negre, sense res al mig (pensament de tot o res)
• convertir un fet dolent en un patró que no s'acaba mai (sobregeneralització)
• quedar-se amb el detall negatiu i donar-hi voltes (filtre mental)
• treure valor a les coses bones com si no comptessin (desqualificar el positiu)
• treure conclusions precipitades, sigui sobre el que pensen els altres (lectura de la ment) o sobre el futur (endevinar el futur)
• inflar les coses o empetitir-les (catastrofisme i minimització)
• prendre una emoció com a prova (raonament emocional)
• normes de «hauria de» i «he de» adreçades a un mateix o als altres (els «hauria de»)
• posar-se una etiqueta a un mateix o a una altra persona en lloc de descriure què ha passat (etiquetatge)
• carregar-se la culpa d'una cosa que no depenia del tot d'un mateix (personalització)

Cada llibre els divideix i els anomena una mica diferent. ThinkGO fa servir 13 trampes mentals, que cobreixen el mateix terreny amb alguns patrons separats.

Per què ajuda posar nom a l'error?

Un pensament dur se sent com una descripció neta de la realitat. Posar-li nom crea una mica de distància entre tu i el pensament: «Això és lectura de la ment. En realitat no sé què va pensar.» El nom no fa desaparèixer el pensament, però et recorda que és un patró comú, no un fet sobre tu.

Burns deixava clar que posar nom només és el primer pas. El següent és revisar el pensament: quines proves hi ha, què li diries a una amistat que pensés això, com ho podries dir d'una manera més justa? Aquesta és la feina d'un registre de pensaments o de l'exercici doble raser.

Un exemple pas a pas

Posem que fas una presentació que va bé en general, però en un moment perds el fil. De camí a casa, el pensament és: «Ho he fet fatal. Tothom ha vist que no sé el que faig. No hauria d'haver acceptat mai.»

Mirat amb la llista, aquest pensament conté uns quants errors alhora:

• «Ho he fet fatal» és pensament de tot o res: una relliscada converteix tota la presentació en un fracàs.
• «Tothom ha vist» és lectura de la ment: no saps què han vist ni què han pensat.
• «No sé el que faig» s'acosta a l'etiquetatge: un judici sobre tu com a persona a partir d'un sol moment.
• «No hauria d'haver acceptat mai» és un «hauria de» que mira enrere.

Una resposta més justa podria ser: «He perdut el fil una vegada i l'he retrobat. La major part ha anat com havia previst. No puc saber què ha pensat la gent, i dues persones han fet preguntes, o sigui que escoltaven.»

Com ho pots provar?

1. Atrapa el pensament. Quan l'ànim et baixi, pregunta't: què m'acaba de passar pel cap? Escriu-ho paraula per paraula.
2. Valora'l. Fins a quin punt t'ho creus, del 0 al 100 %?
3. Posa nom a les trampes. Sovint un pensament encaixa en més d'una; és normal.
4. Respon-li. Escriu el que és cert, tal com li ho diries a una amistat en la teva situació.
5. Torna'l a valorar. L'objectiu no és arribar al 0 %, només veure si t'afluixa una mica.

Amb la pràctica, cada vegada detectaràs millor els patrons. Molta gent descobreix que té dos o tres de preferits que surten una vegada i una altra.

Els errors de pensament són senyal que alguna cosa no va bé en tu?

No. Tothom els comet, sobretot amb cansament, estrès o l'ànim baix. Són dreceres que fa la ment per entendre les coses de pressa, i la majoria de vegades fan poc mal. Importen quan es converteixen en la manera principal de veure't a tu o una situació, i quan mantenen un mal moment. Detectar-ne un no vol dir que pensar-ho fos una ximpleria; vol dir que t'has adonat d'una cosa que ara pots revisar. A molta gent li és útil apuntar breument les trampes que atrapa durant una setmana, per veure quines surten més.

Per què més és conegut?

Burns ha escrit sobre maneres de treballar els pensaments un cop els has detectat, des de revisar les proves fins a preguntar-te què diries a una amistat en el mateix lloc. En els darrers anys va desenvolupar un enfocament propi per a professionals clínics, però els seus primers llibres continuen sent la manera com molta gent descobreix les idees de la TCC. Dos d'aquests llibres es comenten amb més detall aquí: Feeling Good i When Panic Attacks.

L'NHS descriu de la mateixa manera com replantejar els pensaments que no ajuden: adonar-se del pensament, qüestionar-lo i trobar-ne un de més equilibrat. ThinkGO no té cap vinculació amb Burns ni amb els seus llibres; els seus exercicis fan servir les mateixes tècniques de TCC sobre les quals van escriure ell i Beck.